Cantània: Ha passat un àngel (3)

La primera cançó de la Cantània d'enguany és la "Cançó del Soroll". En ella només diem onomatopeies, paraules que intenten representar els sorolls. Moltes d'aquestes paraules les trobem sovint als còmics, però també ens hem adonat que hi ha paraules l'origen de les quals són onomatopeies, com ara xipollejar, xiuxiuejar, dringar, o espetec.

Parlant de sorolls, hem fet un safari de sons per tota l'escola, intentant "capturar" el màxim de sons possibles. Això ha servit per esmolar l'oïda, i també per adonar-nos que som una escola molt sorollosa.
Hem pogut localitzar sons de molts tipus, naturals, produïts per persones, per animals, pels elements. També sons de coses, d'objectes, de motors. I, per l'origen, hem trobat sons procedents de l'interior de l'escola, i també de l'exterior.

Filant prim, ens hem adonat que no n'hi ha prou amb dir "he escoltat el so d'un ocell", sinó que els diferents tipus d'ocells fan diferents tipus de sons. També hem pogut escoltar el so del batre d'ales d'un colom.
Un dels més poètics que hem trobat és el so "d'una fulla seca arrossegada pel vent i fregant pel terra".